PARCEL·LA 01 · SARDINYOLA · 1969

Can Branques i Ca la Jane

Les deganes. Xarel·lo plantat el 1969 a Sardinyola, un veïnat de Santa Margarida i els Monjos, a l’Alt Penedès. Ceps més vells que la majoria de la gent que en beu el vi.

Un cep vell en vas al capvespre, al Penedès

Xarel·lo vell en sòl calcari

Gairebé tot és xarel·lo, la varietat del Penedès per excel·lència, amb alguns ceps de garró, una varietat negra antiga que gairebé s’havia perdut. El sòl és calcari: deixa escolar l’aigua i obliga les arrels a baixar a buscar-la.

Els ceps de més de cinquanta anys donen poc raïm, però raïm que té coses a dir: grans petits, pells gruixudes i una acidesa que aguanta. Per això no els forço.

Com la treballo

En biodinàmica i sense cap producte de síntesi. Protegeixo la vinya amb cua de cavall i ortiga, amb trichoderma que em multiplico jo i amb els preparats 500 i 501. Fa dos anys que gairebé no faig servir ni coure ni sofre.

Podo a l’hivern, esbroto a mà a la primavera i veremo a mà, en caixes petites, entre amics. Cada passada queda apuntada al quadern de camp, amb el producte, la dosi i el motiu.

Quadern de camp →

Què en surt

La Jane: xarel·lo brisat 12 dies amb les pells, només amb el most que raja sol. La Jane, la meva cavalier, dona nom al vi; a les etiquetes del 2025 l’Hugo Tolker-Nielsen l’ha dibuixada en sis escenes.

El SOCA: el xarel·lo i el garró d’aquí es troben amb merlot i moneu en un ancestral rosat, amb la bombolla feta a l’ampolla.

Vine a veure-la

És la primera parada de la visita i vermut a la vinya: hi som a les 11:30, passegem entre els ceps vells i tastem. Després anem a la Vinya del Toni.

Raïm blanc madur de vinya vella

Els vins d’aquesta vinya